Escrito por:
Dr. Josep C. Benítez Martínez
Doctor en Fisioterapia y Decano del Il·lustre Col·legi Oficial de Fisioterapeutes de la Comunitat Valenciana del 2014-2018
El 16 de octubre del año 2015, se celebró el 15° aniversario de la creación del Colegio Profesional de Fisioterapeutas de la Comunitat Valenciana. Aunque ya nos habíamos adentrado en la dinámica de lo que es un colegio profesional, y teníamos clara nuestra idea para esta institución, fue éste, el primer acto público en el que pudimos, abiertamente, manifestar nuestras intenciones. Creo que lo que mejor puede ilustrar este aspecto, el sentimiento que nos embaucaba y nuestras intenciones es la transcripción del discurso (en cierta medida fue improvisado) que realicé con motivo de este entrañable acto. Por lo que me van a permitir reproducirlo para describir lo que fue esta Gala de la Fisioterapia.
"Honorable Sra Mª Teresa Cardona, Directora Territorial de Sanitat, I·lustríssim Sr. Ricardo Campos Subsecretari de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Il·lustríssim Sr. José Ruiz Vicepresident de la Diputació de València, Il·lustríssim Sr. Emili Altur Vicepresident de la Diputació de València, Excel·lentíssim i Magnífic Rector de la Universitat Europea de València, Il·lustríssims Degans i Vicedegans de les Facultats de Fisioteràpia i Ciències de la Salut, Director, Comissari, Inspector i subinspector, Coronel i Tinent, membres dels cossos de seguretat de l´estat, resta d´Autoritats, companys tots.
Vaig a utilitzar la llengua d´Ausiàs March per a dirigir-me a vosaltres. Perquè és la llengua dels meus avis, del meu pare, dels meus amics, del meu cor.
Porte un discurs institucional, però m´aneu a permetre que el deixe de costat i vos parle des de l´ànima, perquè hui es un dia de reconeixement, de somnis. I per este motiu vaig a parlar de fisioteràpia i no de l´ICOFCV.
Reconeixement dels nostres professors primer, que ens ensenyaren esta meravellosa ci`ncia, i art, perquèè a tot allò que li fiques sentiment, creativitat i amor no deixa de ser en certa mesura art, ben abonat amb gran quantitat d´ingredients científics, però amb la capacitat d´arribar a les persones que té l´art.
També dels nostres predecessors, que han aconseguit el meritori reconeixement que té la nostra professió.
I reconeixement dels futurs fisioterapeutes per haver elegit esta dedicada professió.
Moment també d´agrair. Agrair a aquelles institucions i persones que han ajudat a la defensa i el progrés de la nostra professió, que en definitiva és el benefici dels nostres pacients. La nostra raó de ser.
Perquè nosaltres no salvem vides però donem vida als anys, donem qualitat de vida.
Agrair, justament, als nostres pacients per permetre-nos desenvolupar la nostra vocacióó: ajudar als altres.
Per a mi és un somni, perquèè un dia una persona em digué que me dedicaria a una professió per a ajudar a les persones, perquèè sempre he abanderat causes perdudes,... I estar al cap davant ´esta institució i representar als meus col·e;legues, al temps d´una gran responsabilitat, és un somni aconseguit.
Però també és moment per a reivindicar l´Educació. Perquè hem d´educar el nostre col·lectiu sobre què és i per a què val un col·legi professional. Educar a la societat sobre la importància de la prevenció, la implicació activa en la recuperació de la salut, i en la importància del moviment i l´exercici. Perquè per a educar com deia Einstein "no cal ensenyar als alumnes, sols proporcionar-los les condicions en les que puguen aprendre. O com deia Buda per a ensenyar als altres primer has de fer una cosa molt dura: adreçar-te a tu mateix".
No vull acabar les meues paraules sense deixar de ressaltar l´agraïment i reconeixement per a tots vosaltres, per la dedicació cap als vostres pacients, per mantenir viva la flama vocacional, simplement per estar ací. Hem de saber que la unió i el moviment seran els que ens faran avançar, millorar i amb ells, ajudar a la societat que ens ha permès complir el nostre somni de ser fisioterapeutes.
Per que comencí este projecte, perquèè sóc un rebel sense causa, abanderat de causes difícils.
Els que han estat al meu costat des del principi saben que no ha sigut fàcil. Hem fet la vista grossa a moltes coses pel bé de la professió. Menció especial a Vicenta Fortuny, Carlos Villarón, Jaime Martínez, José Ángel González, Fernando, Santiago, Jose Casaña, actual Secretari. Perdó als qui vaig obligar a embarcar-se amb este projecte. Arribarem a bon port, confieu amb mi.
Volem un ICOFCV obert, participatiu, amb implicació, amb sentiment. La primera pedra que necessitem ubicar en este mur son els treballadors del col·legi. Sou l´espill de la nostra institució, si vosaltres ajudeu, col·laboreu, en definitiva feu la vida més fàcil als col·legiats, els col·legiats voldran apropar-se al col·legi. Anirem treballant este canvi de paradigma. Hem de començar, com institució, a divulgar el que som el col·legi i els fisioterapeutes. En de comunicar a la societat on es troba un fisioterapeuta i que pot fer per ella. Hem d´ajudar a la societat a que millore, divulgant i ensenyant bons hàbits al nostre camp d´actuació. Hem de fer pedagogia. Pedagogia amb els nostres pacients, conscienciar-los del que podem fer i de la necessitat de la nostra presència. El col·legi ha de incentivar-ho, però sol no pot arribar de la manera que ho pot fer el col·lectiu. Divulgar, comunicar, transmetre. Agrair-li a José Ángel González tota la tasca desenvolupada durant els darrers anys en la divulgació i recopilació de documentació històrica que ha dut a terme. Has fet una gran feina, que hem d´agrair tots.
Vull dirigir-me de manera directa a tot el col·lectiu de fisioterapeutes. És del tot normal que tinguem diferències. És necessari i convenient. Però, al mateix temps, hem de mostrar la nostra unió davant temes d´interès general. Els objectius generals sols els assolirem si mostrem unió. Hem de definir-nos. Que és ser fisioterapeuta i que és fisioteràpia.
Per a concloure, hi ha una bona notícia: sols estaré un màxim de 2 legislatures (de fet ja ho hem inclòs als nous estatuts). Cal regeneració democràtica. Idees noves.
Espere estar a l´altura de les pretensions que ens hem marcat. El temps ens jutjarà."
Honorable Sra. Mª Teresa Cardona, Directora Territorial de Sanidad, Ilustrísimo Sr. Ricardo Campos Subsecretario de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Ilustrísimo Sr. José Ruiz Vicepresidente de la Diputación de Valencia, Ilustrísimo Sr. Emili Altur Vicepresidente de la Diputación de Valencia, Excelentísimo y Magnífico Rector de la Universidad Europea de Valencia, Ilustrísimos Decanos y Vicedecanos de las Facultades de Fisioterapia y Ciencias de la Salud, Director General de Seguridad Ciudadana, Comisario, Inspector y Subinspector de la Policía de la Generalitat Valenciana, Coronel y Teniente de la Guardia Civil, miembros de los cuerpos de seguridad del estado, resto de Autoridades, compañeros todos.
Voy a utilizar la lengua de Ausiàs March para dirigirme a vosotros. Porque es la lengua de mis abuelos, de mi padre, de mis amigos, de mi corazón.
Traigo un discurso institucional, pero me vais a permitir que lo deje de lado y os hable desde el corazón, porque hoy es un día de reconocimiento, de sueños. Y por este motivo voy a hablar de fisioterapia y no del ICOFCV.
Reconocimiento de nuestros profesores primero, que nos enseñaron esta maravillosa ciencia, y arte, porque en todo lo que pones sentimiento, creatividad y amor no deja de ser en cierta medida arte, bien abonado con gran cantidad de ingredientes científicos, pero con la capacidad de llegar a las personas que tiene el arte.
También de nuestros predecesores, que han conseguido el meritorio reconocimiento que tiene nuestra profesión.
Y reconocimiento de los futuros fisioterapeutas por haber elegido esta dedicada profesión.
Momento también de agradecer, agradecer a aquellas instituciones y personas que han ayudado a la defensa y el progreso de nuestra profesión, que en definitiva es el beneficio de nuestros pacientes. Nuestra razón de ser.
Porque nosotros no salvamos vidas, pero damos vida a los años, damos calidad de vida.
Agradecer, justamente, a nuestros pacientes por permitirnos desarrollar nuestra vocación: ayudar a los demás.
Para mí es un sueño, porque un día una persona me dijo que me dedicaría a una profesión para ayudar a las personas, porque siempre he abanderado causas perdidas,... Y el estar al frente de esta institución y representar a mis colegas, al tiempo de una gran responsabilidad, es un sueño cumplido.
Pero también es momento para reivindicar la Educación. Porque debemos educar nuestro colectivo sobre qué es y para qué vale un colegio profesional. Educar a la sociedad sobre la importancia de la prevención, la implicación activa en la recuperación de la salud, y en la importancia del movimiento y el ejercicio. Porque para educar como decía Einstein "no hay que enseñar a los alumnos, sólo proporcionarles las condiciones en las que puedan aprender. O como decía Buda para enseñar a los demás primero tienes que hacer algo muy duro: "enderezarte a ti mismo".
No quiero terminar mis palabras sin dejar de resaltar el agradecimiento y reconocimiento para todos vosotros, por la dedicación hacia sus pacientes, por mantener viva la llama vocacional, simplemente por estar aquí. Debemos saber que la unión y el movimiento serán los que nos harán avanzar, mejorar y con ellos, ayudar a la sociedad que nos ha permitido cumplir nuestro sueño de ser fisioterapeutas.
Este proyecto lo empecé, porque soy un rebelde sin causa, abanderado de causas difíciles, y la situación del ICOFCV requería abordarla como un gran reto.
Los que han estado a mi lado desde el principio saben que no ha sido fácil. Hemos hecho la vista gorda a muchas cosas por el bien de la profesión. Mención especial a Vicenta Fortuny, Carlos Villarón, Jaime Martínez, José Ángel González, Fernando, Santiago, Jose Casaña, actual Secretario. Perdón a los que obligué a embarcarse en este proyecto. Llegaremos a buen puerto, confiad en mi.
Queremos un ICOFCV abierto, participativo, con implicación, con sentimiento. La primera piedra que necesitamos ubicar en este muro son los trabajadores del colegio. Sois el espejo de nuestra institución, si vosotros ayudáis, colaboráis, en definitiva hacéis la vida más fácil a los colegiados, los colegiados querrán acercarse al colegio. Iremos trabajando este cambio de paradigma. Debemos empezar, como institución, a divulgar lo que somos el colegio y los fisioterapeutas. A comunicar a la sociedad donde se encuentra un fisioterapeuta y que puede hacer por ella. Debemos ayudar a la sociedad a que mejore, divulgando y enseñando buenos hábitos en nuestro campo de actuación. Debemos hacer pedagogía. Pedagogía con nuestros pacientes, concienciarlos de lo que podemos hacer y de la necesidad de nuestra presencia. El colegio debe incentivarlo, pero solo, no puede llegar de la manera que lo puede hacer el colectivo. Divulgar, comunicar, transmitir. Agradecerle a José Ángel González toda la labor desarrollada durante los últimos años en la divulgación y recopilación de documentación histórica que ha llevado a cabo. Has hecho un gran trabajo, que debemos agradecer todos.
Quiero dirigirme de manera directa a todo el colectivo de fisioterapeutas. Es del todo normal que tengamos diferencias. Es necesario y conveniente. Pero, al mismo tiempo, tenemos que mostrar nuestra unión ante temas de interés general. Los objetivos generales sólo los lograremos si mostramos unión. Debemos definirnos. Qué es ser fisioterapeuta y qué es fisioterapia.
Para concluir, hay una buena noticia: sólo estaré un máximo de 2 legislaturas (de hecho, ya lo hemos incluido en los nuevos estatutos). Debe regir la regeneración democrática. Ideas nuevas.
Espero estar a la altura de las pretensiones que nos hemos marcado. El tiempo nos juzgará.